Warning: include_once(/home/estudiologos/moncatala.com/wp-content/plugins/wordpress-support/wordpress-support.php): failed to open stream: Permission denied in /home/estudiologos/moncatala.com/wp-settings.php on line 182

Warning: include_once(): Failed opening '/home/estudiologos/moncatala.com/wp-content/plugins/wordpress-support/wordpress-support.php' for inclusion (include_path='.:/usr/local/lib/php:/usr/local/php5/lib/pear') in /home/estudiologos/moncatala.com/wp-settings.php on line 182
Moncatala « El lloc dels catalans al món « Page 5
salsa-alioli.thumbnail

Receta Salsa Alioli

Salsa All i Oli


Dificultad: baja — Salsa antiquísima de la cocina catala, se remonta a la época de los romanos y se utiliza también en la cocina provenzal francesa



Ingredientes:

  • 1 mortero de marmol.
  • 1 mazo de madera
  • 6 dientes de ajo.
  • Paso 1: Para el alioli: se pican los ajos en el mortero con una pizca de sal, luego se coge una aceitera con el emboque muy fino y empieza a verterse el aceite muy despacio y sin dejar de remover con la otra mano. Se irá formando una pasta muy espesa, que irá creciendo mientras sigamos echándole aceite. No se puede dejar de remover nunca. Solo al final cuando ya esté terminado, si se tiene que rectificar de sal se puede hacer con cuidado.

Consejos / Secretos / Variantes:

Existe otra versión más fácil de ligar y más suave que es con 3 ajos y una yema de huevo.

La yema de huevo y el aceite, no deben estar frios.

sardana01

LA SARDANA

La sardana es la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan…
(La sardana es el baile más bello de todos aquellos que se juntan y se van…)
Joan Maragall (poeta catalán, 1860-1911)

En Cataluña comunidad autónoma de España, en el país mediterráneo de Andorra y en la región francesa de Rosellon, tres lugares que tuvieron durante años como común denominador el catalán, se baila la sardana. Un baile relativamente moderno que tiene sus orígenes en la isla de Cerdeña en el centro del mar mediterráneo.

Es considerada una danza clásica y matemática por su elegancia y sincronización en los movimientos de sus participantes.
La primera expresión de la sardana se conoció con el nombre de sardana curta o corta la cual se trataba de 8 compases de cortos por la noche y 16 compases de largos durante el día. pero rápidamente cambio por el de sardana llarga o larga que es el nombre con el que se siguió nombrando hasta la fecha y de la cual se reconocen sardanas populares como  La santa espina, L’Empordà, És la Moreneta, Llevantina, Sóc un bon Catalá, Aplec de tardor y Vora el niu, entre otras.

Esta danza se lleva a cabo en grupos de hombres y mujeres que se toman de las manos y forman un círculo intercalado hombre-mujer llamado “rotllanes” o anillo, algunas son de grupos pequeños otras integran un mayor numero de danzantes.
La sardana va acompañada de coblas que son las bandas que van tocando sus 12 instrumentos mientras los sardanistes danzan, es un bello baile en el que sujetados de sus manos van al compas de la música haciendo movimientos armoniosos con sus pies, realizando pequeños saltos entrando y saliendo. La finalidad es contar los compases de la música e ir realizando pasos con cada compas.

Se dice que la sardana llarga se comenzó a danzar a partir de 1850 luego de llevar décadas como curta. En 1853, Josep Junquer i Lloveras publica un nuevo “Método para aprender a bailar sardanas llargas”.
El músico y compositor español José María Ventura Casas conocido popularmente como Pep Ventura es llamado el padre de la sardana. Él fue quien compuso y produjo la música de las primeras piezas musicales que tocaban las coblas. Melodías que se mezclaban con el baile de la sardana haciendo una espectacular combinación de música y danza.

Muchos han considerado este tipo de baile como la danza nacional de Cataluña e incluso han intentado oficializarla de este modo pero muchos han estado en desacuerdo puesto que consideran que hay otros bailes como jota o la muñeira también podrían merecer ese atributo, por lo que tal pretensión se ha llegado a convertir en una discusión política en los últimos años.
La sardana no clasifica como danza folclórica por el estilo, la clase y la formación que requiere para ser practicada. Los historiadores Eric Hobsbawm y Terence Ranger prefirieron asignarle el nombre de “tradición inventada” ya que contiene elementos folclóricos, culturales, populares y de elite, pero en si no pertenece a ninguno de ellos en particular.

¿Qué se necesita para bailar sardana?
•    Buen oído para captar los compases de la música
•    Coordinación, concentración y al mismo tiempo alegría
•    Conocimiento de los pasos que se realizan en el baile
•    Práctica previa, porque la sardana se acostumbra a bailar en lugares públicos por eso hay escuelas donde la enseñan y hay tipos de coreografías o pasos ya conocidos que hacen que en público todos parecieran pertenecer a la misma compañía.
•    Hay círculos muy cerrados en los que los sardinistas se conocen y es difícil acceder por eso es necesario mostrar destreza en el baile.

Fuente: spainfitness.com

normal_Amanida_de_sonsons_003

Amanida de sonso amb vinagreta de mel

Ingredients

  • escarola
  • tomaquet xerri
  • panses
  • Peix: sonso
  • vinagreta: oli, sal, vinagre balsàmic, mel
  • farina
  • oli per fregir

Elaboració

Aquesta amanida és pot fer de plat únic per que és molt complerta.
El sonso és un peix petit molt apreciat de gust, es menja tot pel seu tamany i és cuina molt bé per a fritures.
És un peix que està bé de preu i de vegades no el tenen en totes les peixeteries, avuí m´el han ofert (estava a 5€/kg) i he pensat en una amanida.
Posem sal i passem per farina el peix, treiem l´excès de farina i fregim amb oli molt calent. Anem reservant amb paper absorvent.
Montem l´amanida amb tots els ingredients i fem la vinagreta barrejant l´oli, vinagre, sal i mel.
Amanim amb la vinagreta i anem posan el peix per sobre.
Com podeu veure és una recepta sense cap complicació, es una idea més de plat únic, complert i sa.

Font: clubdecuines.cat

normal_DSC00929

Pebrots del piquillo farcits de verdures

Ingredients

  • 1 pot de pebrots del piquillo
  • 1 carbassó
  • 2 pastanagues
  • 1 porro
  • 1 pebrot vermell petit
  • crema de llet espessa
  • oli, sal i pebre
  • herbes de provença
  • xerès dolç

Elaboració

Els pebrots del piquillo es poden farcir de moltes coses: carn, tonyina i ou, brandada de bacallà, verdures, bolets… També es poden marcar una mica a la paella amb un tall de formatge a dins i posar-los per acompanyament, queden boníssims! això ho feia l’Arguiñano, i també els hi posava un polsim de sucre per sobre. Aquests són farcits de verdures, però podeu fer les combinacions que volgueu amb el que queda a la nevera o el que més us agradi. (podeu afegir alls tendres, xampinyons, albergínia…)I després una salseta per acompanyar, o així mateix ja queden bons!

1_ Fem el farcit, tallant les verdures a daus petitons. Posem una paella al foc amb oli i hi tirem les verdures. Primer les que tarden més en coure’s, com per exemple les pastanagues i el pebrot, després el porro, el carbassó… i salpebrem. Coem a foc mitjà.

2_ Cal el final, els hi donem un toc de foc fort, i llavors afegim una miqueta de xerès dolç. Deixem reduïr i hi aboquem mig pot de crema de llet (100ml) i ens ajudarà a que quedi tot més lligat.

3_ Deixem refredar una mica el farcit i seguidament omplim els pebrots amb l’ajuda d’una cullera. Tots en una safata… i ja es poden servir!

Per els de verdures nosaltres no hi posem salseta, en canvi per els de bacallà doncs amb una betxamel suau queden molt bé, i si a la betxamel s’hi afegeix el suc que ha quedat del pot dels pebrots, encara millor!

Aquest de la foto és un pebrot que va sobrar, el vaig posar sobre mig panet torrat, amb un tall de formatge de cabra curat (que no es veu a la foto perquè està entre el pebrot i el pa). Va quedar molt bo, és un altre suggeriment de presentació.

Font: clubdecuines.cat

P1110638

El Centre Catalá de Mendoza, festeja el seu 102 Aniversari

Vetllada de Gala a la Sala Teatre Barcelona

La nit del dissabte 14 d’agost celebrem a la nostra històrica i renovada Sala Teatre Barcelona una Vetllada de Gala amb una gran desposta dels postres socis i amics.

La nit va començarf amb l’actuació dels postres nens de l’Esplai, dirigits per la seva Prof. Silvina Juri.

Posteriorment es van presentar en escena alumnes dels nostres cursos de Català de la mà de la seva prof. Laura Piezzi.

També es va fer present el infaltable Cor Vida Plena, constituït per persones de la tercera edat, que mai deixen de donar-nos aquest exemple de vitalitat.
El tancament de les actuacions va ser portat a terme per la destacada Coral Víctor Volpe, que va deixar l’ànima a l’escenari, brindant la calor dels seus delicades veus.
I per coronar una nit d’estímuls per als sentits, que millor que un brindis més la degustació de riques empanades i tapines catalans, que també van donar lloc a la conversa i les rialles. No quedava més que tornar a casa i preparar per al dia següent …

Dinar Aniversari

(La infaltable paella de la nostra cantina "La Rambla" es va fer notar)

El dia diumenge vam començar a les 12.30 hs. amb l’emocionant entonació d’himnes i paraules del nostre president Don Arnau Vilar i Diviu, al costat dels portadors de les ensenyes de Catalunya i l’Argentina i en companyia de la bellesa de la nostra Reina Stra. Daniela Collado,.
Després assistim a la projecció d’un vídeo del nostre Centre, compost per un racconto que va incloure a partir d’imatges històriques fins a l’actualitat i una descripció de les nostres activitats socials i culturals.
El dinar va estar a càrrec de la proposta gastronòmica de la nostra cantina “La Rambla”, amb una espectacular paella i el tradicional postres de crema catalana.
Es van dur a terme sortejos, entre altres, es van lliurar premis especials donats per les alumnes del nostre Curs de Boixets, dirigit per la Prof Miriam González.
Després cafè, xerrades amenes, abraçades i fins la propera.

780_008_3523607_3bf0efa5fbb49b672d1c617de8ff5aa2

Crisi de valors als estadis

L’europeu confirma que l’atletisme és un esport estancat a Catalunya

Els joves ja no volen sacrificar-se en una disciplina tan exigent

La mitjana d’edat dels finalistes ha estat de 33anys i no hi ha relleu.

El campionat d’Europa d’atletisme va acabar diumenge a Barcelona amb un balanç preocupant per als interessos a curt i llarg termini de l’atletisme català. La mitjana d’edat dels set finalistes (Reyes Estévez, Ayad Lamdassem, Carles Castillejo, Josep Lluís Blanco, Jesús Ángel García, Natàlia Rodríguez i Beatriz Pascual) és de 33 anys i d’altres aspirants al podi que van abandonar, com ara Maria Vasco i José Ríos, superen fins i tot aquesta edat. Per a la resta de l’atletisme espanyol, la situació no és pas més alleujadora, ja que atletes com ara Marta Domínguez i Nuria Fernández superen àmpliament la trentena.

Sobre la taula hi ha ara un debat evident: la comparació entre els modestos resultats dels atletes de la federació espanyola i l’excel·lència de l’atletisme francès, segon en el medaller amb una colla de joves cridats a dominar llargament certes proves en l’àmbit europeu.

La competència d’altres esports, l’exigència i el sacrifici i la complexitat tècnica han allunyat els joves de l’atletisme? És una qüestió que intenten respondre dos dels entrenadors més prestigiosos de l’atletisme català, Vicente Egido (FC Barcelona) i Josep Molins (JA Sabadell). «Avui he parlat amb un company precisament de l’atletisme francès. Fa vuit o deu anys estaven com nosaltres però han fet la feina ben feta. Alguns dels problemes que aquí veig més clars són que es faci pagar per entrenar en pistes de titularitat municipal –per exemple, el Serrahima–, que els pares portin els fills a una escola d’atletisme com si els deixessin a la guarderia i que molts atletes cadets acabin abandonant l’atletisme. A més, molts altres que tenen entre 18 i 20 anys no es volen sacrificar per res», explica Egido, que també lamenta el triomfalisme del president de la federació espanyola, José María Odriozola: «Vendre fum és fàcil però el que hauria de fer és analitzar per què les vuit medalles de la seva federació són dels sectors de mig fons i fons. On són els velocistes i els llançadors?» Molins, per la seva banda, també carrega contra Odriozola: «El que va dir de les 15 medalles és una barbaritat, perquè poses una pressió innecessària sobre aquests atletes.»

Molins també posa l’exemple de França com el d’un estat que s’ha sabut espavilar. «Aquí, per exemple, tenim el CAR, que no és, precisament, un exemple d’alt rendiment i està mal enfocat. De cada deu atletes que hi arriben crec que només dos s’acaben consolidant. El manteniment de les instal·lacions, a més, és deficient. És una qüestió gairebé d’educació dels mateixos atletes que ni tan sols tenen cura del seu propi material», afegeix. Egido també posa el CAR en el punt de mira: «Només et donen la beca A si t’entrenes amb un dels seus entrenadors. Si no, et quedes fora.»

«Alguna cosa falla per exemple si després de 32 anys la marxa catalana es queda sense cap medalla», remata l’entrenador del FC Barcelona.

Els dos entrenadors admeten que ara hi ha altres esports, com ara el futbol, que criden més l’atenció dels joves. Però fins i tot contra això, segons Molins, s’hi pot lluitar: «Al nostre club no veiem l’atletisme com un esport de competició pura. Fem esport i salut. Fins a l’edat júnior els resultats no són tan importants com el fet de divertir-se i motivar-se. Després, els resultats ja arribaran.»

Una de les motivacions extres que han tingut aquests dies els joves atletes del JAS ha estat, precisament, veure en primera fila tot el campionat. «Jo he portat tota la gent que he pogut a l’estadi per animar tothom i, almenys, intentar que no féssim el ridícul amb unes graderies buides.»

El aprendiz de brujo

The sorcerer’s apprentice. 2010. EUA. 105 minuts.
Direcció: Jon Turteltaub.
Interprets: Nicolas Cage, Jay Baruchel, Alfred Molina.
Argument: Balthazar Blake, bruixot de Manhattan, intenta defensar la ciutat del seu enemic Maxim Horvath. Balthazar no ho pot fer sol, així que recluta Dave Stutler, un noi normal però que oculta un gran potencial per convertir-se en un gran mag.
Web: http://disney.go.com/disneypictures/sorcerersapprentice/

Efemèrides

Imatge: http://upload.wikimedia.org

1783. La independència dels Estats Units.

La Gran Bretanya i els Estats Units d’Amèrica van signar a París el tractat que posava fi a la guerra d’independència dels EUA. Pel Regne Unit va firmar el parlamentari David Hartley, en nom del rei Jordi III, i Benjamin Franklin, John Adams i John Jay representant els EUA. La Gran Bretanya mantenia el Canadà sota el seu imperi, malgrat que els nord-americans van mirar d’exportar la seva revolta a terres canadenques. Altrament, el triomf dels rebels dels EUA sobre Anglaterra va influir ben aviat en les colònies espanyoles, influència que hi aniria arribant per diversos camins.

1189.

Ricard I Plantagenet, dit Cor de Lleó, és coronat rei d’Anglaterra a l’abadia de Westminster.

1539.

El papa Pau III aprova els estatuts de la Companyia de Jesús.

1859.

Primeres proves de navegació del submarí Ictíneo, de Narcís Monturiol, al port de Barcelona.

1943.

Segona Guerra Mundial: el govern del mariscal Pietro Badoglio rendeix Itàlia a les forces aliades.

1953.

Entra en vigor la Convenció Europea dels Drets de l’Home.

1982.

Assassinats a Palerm el general Della Chiesa, cap de la lluita contra la màfia a Sicília, i la seva esposa.
El aprendiz de brujo

La màgia de Nicolas Cage

Nicolas Cage deia fa poc a Barcelona, en la presentació europea d’El aprendiz de brujo, que li agrada explorar diferents territoris i que el cinema familiar –és a dir, per a nens– és molt agraït: no hi ha res com alegrar la canalla i que et saludin pel carrer. Costa de creure, però, que un intèrpret amb la sang dels Coppola per les venes, que ha treballat amb els Coen, Lynch, Wenders o el mateix Coppola i ha guanyat l’Oscar per Leaving Las Vegas, se senti igual de còmode en un paper com el d’aquesta pel·lícula: un antic aprenent de Merlí que, després de 14 segles de recerca, troba l’hereu del gran mag en un noi esburbat del Nova York actual. La ciutat dels gratacels serà escenari d’una lluita entre el mag interpretat per Cage i aquest noi (Jay Baruchel) i un altre mag poderós i malvat (Alfred Molina), que intenta ressuscitar Morgana i estendre les tenebres arreu del món.

En el cas de Nicolas Cage podríem parlar de doble personalitat artística: la llustrosa llista de cineastes autors amb qui ha treballat té la seva rèplica en els nombrosos blockbusters que ha interpretat (La búsqueda 1 i 2, 60 segundos, 8 mm…). No és casual que aquesta nova producció de Disney carregada d’efectes especials, adreçada a un públic infantil i juvenil sigui el setè treball de l’actor amb el superproductor de Hollywood Jerry Bruckheimer, amb qui ha fet La roca, Con air